La meitat dels pisos de Sabadell tenen més de 40 anys
Els immobles, construïts entre el 1951 i el 1980, són, en molts casos, immobles amb construcció de baixa qualitat i amb baixa eficiència energètica
Habitatges dels Merinals pendents de rehabilitació | Arxiu
El parc immobiliari de Sabadell està molt envellit. Ho diuen les dades de la diagnosi prèvia del Pla Local d'Habitatge que posen de manifest que un 50,8% dels pisos de Sabadell van ser construïts entre 1951 i 1980 i, per tant, tenen més de quaranta anys. Una construcció que, a més, coincideix en un període on predomina la construcció de baixa qualitat i que concentra les problemàtiques de manteniment, baixa eficiència energètica i dificultats d'accessibilitat. Una realitat que es dona, especialment, a barris que van ser fruit de la nova construcció, com ara Torre-romeu, Cifuentes, Ca n'Oriac, Can Puiggener, la Creu de Barberà o els Merinals.
"Hi ha el cas dels polígons que són d'Adigsa o de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, com ara Espronceda o Merinals i això és un handicap. Són habitatges que tenen molts anys i que, a més, en determinats moments es van construir de manera, segurament, deficients i amb una qualitat que deixen bastant a desitjar"
Eloi Cortés, tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge
Rehabilitació
La realitat d'aquests habitatges fa que siguin immobles de baixa eficiència energètica i, d'aquesta manera, s'hi està treballant a través de les subvencions dels fons Next Generation que ja han permès donar ajudes a més de 2.200 habitatges.
"Caldrà continuar en aquesta línia perquè rehabilitar aquests habitatges té avantatges pels veïns, però també una part de dignificació de barris i de l'entorn que per a nosaltres és cabdal"
Ascensor
Les dades del Pla Local d'Habitatge assenyalen que un 28% dels habitatges són d'habitatges que tenen tres plantes o més i que no tenen ascensor. Una situació que afecta la qualitat dels immobles i que, pel tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge, Eloi Cortés, s'ha de combatre amb ajudes i subvencions que facilitin la instal·lació d'aquests elements.
"Si es fa l'exercici de caminar per la ciutat i veure pisos d'Espronceda, Campoamor i Can Puiggener, es veu l'estat en què estan els que tenen ascensor i els que no. És un element que dignifica, que facilita que aquelles persones puguin quedar-se en aquests blocs que han estat casa seva"
